Mèxic ha viscut unes eleccions inèdites amb la seva primera elecció federal judicial.
Des de la Fundació juntament amb CLACSO, Consejo Latinoamericano de Ciencias Sociales, i l’ajuda del Ministeri d’Exteriors, Unió Europea i Cooperació vam documentar aquest moment històric amb l’elaboració d’un informe.
Per presentar l’informe hem pogut comptar amb Gerardo Pisarello Diputat dels Comuns i Secretari Primer de la taula del Congrés, Mylai Burgos Matamoros Grup de treball de CLACSO de pensament Jurídic crític. Vinculada a l’UACM, Marco Aparicio Professor de dret constitucional de la UdG, Aleida Hernández Grup de treball de CLACSO i Pensament jurídic crític. Vinculada a l’UNAM, Pablo Vommaro Director executiu de CLACSO (connexió per vídeo) i Lucia Morale jurista (moderació)
L’informe examina la reforma judicial aprovada a Mèxic l’1 de setembre de 2024, dissenyada amb dos objectius principals: reestructurar el Poder Judicial i democratitzar-lo amb l’elecció popular de tots els jutges i magistrats. Detalla com es redistribueixen i separen funcions dins del sistema (per exemple, agafant distància entre disciplina judicial i administració, i reduint el nombre de membres de la Suprema Cort), així com el canvi radical cap a un sistema on la ciutadania vota directament els seus jutges després d’un procés de selecció d’elegibilitat. També contextualitza històricament aquesta reforma dins del debat mexicà sobre legitimitat judicial i democràcia, i explica com aquest debat ha anat evolucionant fins a la reforma de 2024.
El document dedica una part important a analitzar la primera elecció judicial celebrada el 1 de juny de 2025, descrivint el disseny del procés, el paper de les autoritats electorals i els comitès d’avaluació, així com els criteris de campanya i els perfils dels candidats. Finalment, ofereix una avaluació crítica dels resultats i els reptes pendents, reflexionant sobre les tensioness entre democratització i independència judicial i sobre com aquest nou model pot consolidar-se per reforçar tant la legitimitat democràtica com les garanties dels drets humans.
1. Introducció i context de la reforma judicial
L’informe comença exposant que a partir de l’1 de setembre de 2024 va entrar en vigor una reforma constitucional al Poder Judicial de Mèxic amb dos propòsits formals: (1) reestructurar els principals òrgans judicials i (2) democratitzar-los introduint l’elecció popular de totes les persones jutjadores. Això representa un canvi profund respecte al model tradicional basat en la meritocràcia i la designació institucional, per passar a un model on la ciutadania vota els seus jutges després d’un procés de selecció de requisits. També es contextualitza la reforma dins del debat polític del país, incloent-hi tensions entre els poders de l’Estat i el paper de la societat civil.
2. Aspectes centrals de la reforma
El segon bloc del document desgrana els elements claus de la reforma del 2024, analitzant com es reorganitzen les funcions internes del Poder Judicial (com la separació de disciplines i administració) i les modificacions institucionals en òrgans com la Suprema Cort. S’hi discuteix, a més, com aquesta reforma modifica l’accés a la carrera judicial i posa en relleu el canvi del sistema de selecció de jutges, des d’un enfoc tradicional de nomenament tecnicista fins a un model basat en elecció popular.
3. Disseny i resultats de l’elecció judicial de 2025
Una part extensa de l’informe està dedicada a la primera elecció judicial celebrada l’1 de juny de 2025. S’hi analitzen els actors involucrats (autoritats electorals, comitès d’avaluació que defineixen els requisits de les candidatures, característiques de les campanyes i perfils de les persones candidates). També inclou una mirada als resultats electorals i alguns elements posteriors a les votacions.
4. Conclusions i perspectiva crítica
A la secció final, l’informe ofereix una avaluació crítica i prospectiva de la reforma i de la primera experiència electoral judicial. S’hi reflexiona sobre els desafiaments que implica combinar legitimitat democràtica amb l’objectiu de garantir una justícia independent i de qualitat, i es plantegen qüestions sobre com potenciar mecanismes que reforcin tant la confiança ciutadana com les garanties de drets i rendició de comptes de l’aparell judicial.