Com respiren les democràcies que coneixem?

El passat 18 de juny a Barcelona, vam organitzar un acte juntament amb la llibreria No Llegiu i l’editorial Akal, en el marc de la presentació del nou llibre de Steven Forti. Unes 100 persones es van reunir per escoltar i debatre les idees centrals del llibre.

Ada Colau va dinamitzar la conversa amb Forti, aportant una perspectiva des de l’esquerra sobre les amenaces globals a la democràcia.

Tesi principal

Forti sosté que les democràcies liberals i pluralistes tenen cada cop menys espai i menys ciutadans hi viuen. Això explica el títol del llibre: Democracias en extinción.
La irrupció de l’extrema dreta no és l’origen de la crisi, sinó un símptoma. La democràcia liberal es veu erosionada per diversos factors estructurals:

  • Canvis culturals profunds
  • Desigualtat social i econòmica creixent
  • L’absència de respostes polítiques a les expectatives ciutadanes
  • L’impacte de les noves tecnologies, que faciliten la difusió de discursos de l’extrema dreta

La democràcia il·liberal i l’exemple d’Hongria

Es va parlar de la noció de democràcia il·liberal, que, tot i mantenir eleccions, buida el component de justícia social. El cas paradigmàtic és Hongria, qualificada com a “autocràcia electoral”, amb una estructura i estratègia global d’extrema dreta, que inclou campanyes massives antigènere finançades amb centenars de milions.

Pèrdua del projecte progressista

Es va assenyalar la desaparició de la visió de futur de l’esquerra, ara fragmentada i desconnectada dels cossos intermedis com sindicats o moviments socials. Aquesta desarticulació debilita la capacitat de resistència davant l’autoritarisme.

Neoliberalisme i autoritarisme moderat

Forti i Colau van reflexionar sobre com el neoliberalisme, fins i tot en la seva versió “progressista”, ha deixat de tenir una agenda social clara. Apareix així un compromís autoritari, amb discursos moderns o tecnològics, com el cas d’Elon Musk, que disfressen una regressió autoritària.

Estratègies de l’extrema dreta

Es van destacar diversos mecanismes de l’extrema dreta per erosionar la democràcia:

  • Control dels capitals i xarxes organitzades a escala internacional
  • Ús intensiu de la comunicació digital
  • Un relat que destrueix els valors liberals i les bases de la justícia social

Impacte: menys democràcia

Una dada clau: la població que viu sota democràcies liberals ha passat del 50% al 30%. És una democràcia que es buida des de dins, perdent qualitat i representativitat social.

Per què “Democracias en extinción”?

El títol fa referència a l’amenaça real de que el model democràtic pluralista s’esvaeixi si no s’hi fa front amb respostes polítiques clares i valentes. L’autocràcia electoral pot esdevenir la norma si no es construeixen alternatives sòlides.

Conclusió i resum

  • L’extrema dreta és un efecte, no la causa.
  • La crisi democràtica ve de la desigualtat, les tecnologies i la pèrdua de projectes col·lectius.
  • A Europa no s’està sabent respondre a aquesta crisi de les democràcies representatives, i això les posa en risc.
  • La sortida passa per reconstruir una esquerra amb futur i capacitat tecnològica pròpia, i per enfrontar amb determinació l’extrema dreta.