Un espai obert i plural de trobada, aprenentatge i debat polític, adreçat tant a activistes de Catalunya en Comú i de Barcelona en Comú com a qualsevol persona interessada en la transformació social.

Neix amb la voluntat de contribuir al debat públic sobre qüestions d’urgència vital i de generar un marc compartit que doni força a les idees progressistes que defensem. 

Aquest any es planteja com a objectiu especular, delirar i revolucionar la imaginació front a les respostes reaccionàries que ofereix l’extrema dreta. Sota el lema “El malestar del món no es cura amb odi, es transforma amb imaginació”, l’Escola reunirà una quarantena de ponents per debatre sobre temes d’urgència vital com ara l’habitatge, el transport públic, la massificació turística, els preus de la cistella de la compra o el paper dels i les joves en el marc polític actual.

Més enllà de transmetre coneixements, l’Escola vol ser un motor de pensament crític i creatiu, que connecti amb el desig col·lectiu de canvi i que serveixi per teixir aliances, inspirar noves narratives i impulsar accions que ens acostin a societats més justes, lliures i igualitàries.

Per què ara?

Vivim un moment de transició profunda, de canvi d’època. Les múltiples crisis que travessem —climàtica, econòmica, social, geopolítica— no són simplement episodis aïllats, sinó senyals d’un sistema que es fractura. En aquest context, l’Escola d’Imaginació Política organitzada per la Fundació Sentit Comú es proposa com un espai de pensament i d’acció, per mirar de cara aquest moment històric i convertir-lo en una oportunitat per a imaginar i construir col·lectivament una nova realitat.

L’objectiu d’aquesta edició és reflexionar sobre com fer front aquest canvi d’era amb valentia i esperança, generant horitzons que il·lusionin i tornin a posar el desig al centre de l’acció política. Perquè només des del desig —no des de la por ni el cinisme— es poden reactivar les energies transformadores capaços de donar lloc a projectes emancipadors, amb més llibertat, més igualtat i més justícia social.

En diferents contextos geogràfics i moments històrics, l’esquerra ha aconseguit generar idees i processos que, malgrat les dificultats, han sabut obrir el camí cap a horitzons de transformació. En les darreres dècades, el moviment antiglobalització va girar al voltant de la idea que «un altre món és possible», de la mateixa manera que el moviment 15M va desafiar tot el sistema a «assaltar els cels».

També al Sud Global hi ha hagut moments i moviments que han aconseguit posar en joc desitjos col·lectius de transformació radical, demostrant la força d’una voluntat popular capaç d’impulsar canvis redistributius, plurinacionals i ecosocials. Les revoltes de la Primavera Àrab, malgrat les seves derrotes i contradiccions, van expressar una set de llibertat i justícia que encara ressona avui.

No obstant això, avui assistim a una situació paradoxal: mentre el descontentament social s’intensifica, són les forces reaccionàries les que aconsegueixen canalitzar-lo amb discursos senzills però eficaços, oferint certeses davant la complexitat i identitats tancades davant la diversitat i la incertesa. La seva força no rau tant en el projecte que proposen, sinó en la seva capacitat de connectar emocionalment amb una societat esgotada i desorientada.