<strong>Incertesa sobre el canvi polític a Amèrica Llatina: entre l’esperança i el realisme</strong>

Incertesa sobre el canvi polític a Amèrica Llatina: entre l’esperança i el realisme

Crònica sobre el debat de la Fundació Sentit Comú al voltant de cicle polític progressista al continent Llatinoamericà.

Fundació Sentit Comú

El divendres 2 de desembre a l’Espai Assemblea de CCOO es va celebrar el primer debat organitzat per la Fundació Sentit Comú dins d’un cicle dedicat a analitzar què passa al món, exercici imprescindible per contribuir a la construcció de sentit davant del canvi d’època. En concret, es va organitzar una taula rodona entorn dels canvis polítics que s’han donat a Amèrica Llatina amb la celebració de les recents eleccions a Xile, Colòmbia i Brasil.

L’objectiu era analitzar les causes, oportunitats i límits dels resultats electorals tant a nivell regional com global. L’acte, moderat i presentat per la presidenta de la Fundació Sara Moreno, va comptar amb els experts Salvador Martí, catedràtic de Ciència Política de la UdG i investigador associat al CIDOB, Yanina Welp, doctora en Ciència Política per la UPF i investigadora del Albert Hirschman Centre of Democracy a Ginebra, i en Paolo Stefanoni, historiador per la Universitat de Buenos Aires, analista de la Fundación Carolina i autor del llibre ¿Se volvió la rebeldía de derechas?.

El punt de partida del debat plantejava si les victòries de Boric, Petro i Lula representen l’inici d’un cicle progressista a la regió. Salvador Martí va respondre a la  pregunta afirmant que s’ha produït un canvi a Amèrica Llatina però no que no es pot parlar d’un cicle progressista perquè en els tres casos la principal disputa era  entre la democràcia i l’autoritarisme. Des d’aquesta perspectiva, va argumentar que les candidatures progressistes guanyadores representen opcions polítiques que defensen les llibertats polítiques i civils, les minories ètniques i sexuals, així com amb sensibilitat ecologista. Qüestions bàsiques, en paraules de l’expert, per qualsevol democràcia seriosa. En definitiva, Martí va argumentar que més que davant d’un cicle progressista estem davant la victòria de la vida en contra un populisme positivista que apostava per polítiques dures, repressives i excloents de la mà de candidats com Bolsonaro o Kast.

La investigadora Yanina Welp, per la seva banda, va assegurar que no estem davant d’un cicle progressista si no que estem davant d’un cicle polític marcat per la desafecció i el desànim i el vot en  contra de qui governa. En la mateixa línia que Martí, va explicar que els tres casos es poden interpretar com una dinàmica d’oposició clara als que estan al poder. A més, Welp va recordar que les tres eleccions van ser guanyades pel progressisme de manera molt justa contra candidats que representaven opcions reaccionàries en unes societats que estan fortament polaritzades i fragmentades. Per acabar la seva intervenció, la investigadora va subratllar que aquests nous governs es troben davant d’un context molt complicat amb la inflació, la guerra i la crisis econòmica. En aquesta tessitura, les opcions polítiques guanyadores tindran molt difícil aplicar polítiques progressistes i teixir noves aliances. Per aquesta raó, va defensar que el repte dels projectes progressistes s’ha de centrar en recuperar la idea d’un discurs cohesionador a nivell social, així com reforçar les organitzacions i institucions que articulen totes les demandes fragmentades que es produeixen a la societat

El darrer torn va ser per Pablo Stefanoni qui va insistir en que per entendre tot el que està passant a Amèrica Llatina no ens hem de fixar tant en l’esquerra sinó en el centre dreta o en l’espai conservador. Per l’analista i historiador, el centredreta a Amèrica Llatina es troba en una situació de crisis política i ha estat sorpassat per forces més reaccionàries. En canvi, les opcions opositores que han guanyat estan totes ubicades en la família progressista. L’analista i historiador també va destacar que les candidatures progressistes s’han articulat d’una manera diferent. La candidatura de Boric era una suma de partits minoritaris, partit de centre-esquerra i moviments socials; la de Petro una aliança de diferents actors; i Lula  un front democràtic contra l’extrema dreta de Bolsonaro amb actors liberals i, fins i tot, del centre-dreta. Una realitat política que xoca contra certa nostàlgia entre les esquerres que tendeix a comparar aquests canvis amb l’onada anterior. Una onada sobre la que no s’ha fet una revisió critica, tal i com afirma l’autor de ¿Se volvió la rebeldia de derechas?, ja que tot i les millores econòmiques i socials que aquells governs van portar a la regió, aquesta no va construir bones institucions de protecció social, béns comuns i benestar. Stefanoni va concloure que, tot i que no podem parlar de cicle, si que és evident que s’ha produït un canvi polític. A més, de recordar que la situació podria haver estat molt pitjoren el cas d’una victòria de les opcions reaccionaries ja que aleshores estaríem parlant d’onada ultra.

Un cop acabades aquestes intervencions, el debat va continuar amb la intervenció del públic on van aparèixer temes com els efectes de la corrupció sobre les dinàmiques polítiques d’alguns països del subcontinent, les lliçons que podem extreure a Europa sobre els lideratges d’aquestes opcions progressistes o la importància de tenir en compte el context. El debat, per tant, va acabar amb més preguntes per respondre i amb la necessitat de continuar reflexionant amb calma i profunditat d’uns fenòmens complexos que s’han de copsar en tota la seva amplitud

a

Magazine made for you.

Featured:

No posts were found for provided query parameters.

Elsewhere: