Parlem de la Política del Comú

Parlem de la Política del Comú

Públic i comú: reptes d’una relació complexa

Fundació Sentit Comú

El dissabte 10 de febrer es va dur a terme, en una de les majestuoses sales de la Casa Convalescència, l’acte de La Política del Comú: Teoria i Pràctica que va aglutinar a més de 60 assistents. La primera part de l’esdeveniment va tractar la part més teòrica centrant-se en la relació entre lo públic i lo comú amb la Diputada per Sumar-ECP al Congrés dels Diputats Gala Pin, el filòsof, sociòleg i investigador del CSIC César Rendueles i l’investigador i professor de teoria social i política a la UB David Casassas i moderat per Rubén Matínez, codirector de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA).

La presidenta de la Fundació, Sara Moreno, va inaugurar la sessió contextualitzant la jornada en el marc de la revista de La Pública i la seva segona publicació.

David Casassas va ser el primer ponent en parlar i va poder ajudar a marcar quin era l’actual definició i l’imaginari del cual forma part la política del comú i la comunilització. “Els comuns s’han convertit en un marc de referència en l’última dècada perquè funcionen. Serveixen per establir un horitzó de sentit compartit entre els sectors que s’oposen a models activistes,” va proseguir César Rendueles al començament de la conversa. “El paraigua del comú ens ha servit per articular tota aquesta energia utòpica i antiectractivista que hi ha en amplis sectors.” Ampliant la conversa per parlar sobre les necessitats davant de l’actual emergència climàtica i la resposta ecosocial que s’ofereix des de l’espai de les polítiques del comú. “Els comuns es relacionen clarament amb el pacte social que cal reconstruir” va afegir Gala Pin.

En definitiva, la conversa va acabar consolidant la idea dels comuns  com una alternativa democràtica, participativa i col•lectiva davant de la necessitat de trobar espais de propietat més igualitàries i basats en el bé comú. Tanmateix, tot i que en la darrera dècada hagin multiplicat la seva presència i el debat sobre ells, els comuns són experiències i processos històrics que s’han donat al llarg de tota la història de la humanitat en aquesta pulsió de viure en comú que tenim com a societat.

Els comuns, però, també tenen limitacions pròpies del seu funcionament i han d’arribar a àmplies capes socials de la població que necessiten d’institucions de base que proveeixen els béns necessaris per la vida.

A la segona part de la jornada hi van participar la diputada de Salut Pública de la Diputació i regidora de l’Ajuntament de Barcelona Gemma Tarafa, l’investigador i productor cultural especialitzat en drets culturals Daniel Granados i la socióloga i codirectora de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona Laia Forné, moderats pel periodista de Crític Sergi Picazo. En aquest espai es va parlar de l’aplicació de la política dels comuns a la salut, la cultura i les cures com a processos comunals.

És a traves dels drets en aquests àmbits amb els quals podem articular dinàmiques público-comunitàries que amplia les possibilitats de projectes més emancipadors. Els drets són les condicions de possibilitat per poder trobar projectes d’aquest tipus.

La política pública no només la fa l’administració pública sinó que incorpora molts més actors. Com es va acabar concluint en aquesta última taula, al articular drets que permetin vincles entre els sectors comunitaris de cara a generar noves dinàmiques en cultura, salut i cures.

a

Magazine made for you.

Featured:

No posts were found for provided query parameters.

Elsewhere: