“L’aigua és un dret humà, un bé comú i és un servei públic”

“L’aigua és un dret humà, un bé comú i és un servei públic”

Fundació Sentit Comú

“Com hem arribat fins aquí?” pregunta el Catedràtic Emèrit d’Ecologia, Narcís Prat, a les més de 60 persones de públic assistent a l’acte, El dret a l’aigua. La seva planificació, distribució i canvi de model. La sala del Centre Cívic Casa Golferich on es celebra el debat, quasi plena, es queda en silenci a l’espera de veure si el ponent es respon a si mateix.

Una de les qüestions més rellevants entorn la situació sense precedents de sequera que està vivint a Catalunya no és només la pregunta de com confrontar la situació actual, sinó la necessitat de fer una mirada en retrospectiu sobre el que ha passat fins ara. 

El debat, moderat per la Regidora de l’Ajuntament de Barcelona i Vicepresidenta d’Acció Climàtica de l’AMB, Janet Sanz, no es va centrar exclusivament a parlar de la sequera sinó que es va vincular amb l’emergència climàtica juntament amb les crisis de la ramaderia i agricultura. Tots els ponents, tot i tenir un recorregut professional diferent, van concordar en què cal un canvi radical en la planificació d’aquesta sequera i que cal un canvi urgent.

“Què farem entre el 2024 i 2030? No tindrem molta més aigua. Hem d’anar cas per cas per tractar aquest problema,” va continuar el senyor Prat. Aquesta segona qüestió va derivar en la importància de concretar a qui li correspon la competència de l’aigua i què estan fent els municipis al respecte. Un altre silenci ple de dubtes per part del públic. El Catedràtic va continuar comentant, “aquest és un tema global amb una visió local.”

“Ara mateix s’estan prioritzant els interessos econòmics i no s’estan posant les persones al centre. Per exemple, al sector agrícola s’estan posant límits i no ho estan fent en el sector turístic,” va afegir l’activista i cooperativista mediambiental, Eva Vilaseca. Aquesta va fer reflexions sobretot centrades en la transició ecològica i en un canvi de prioritats. Prioritats del govern com la del tancament de les piscines municipals. L’Eva va continuar constatant que faltaven propostes amb visió de futur que ataquessin el problema d’arrel. “El repte d’avui en dia és que sigui ecològicament necessari, sigui políticament possible i culturalment i socialment desitjable” va afegir l’Eva durant la seva segona intervenció.

Janet va donar pas al tercer ponent, representant d’Aigua És Vida, Dante Maschio. “L’aigua és un dret humà, un bé comú i és un servei públic,” afirmar amb fermesa el jove ponent. “Aquí hi ha una responsabilitat per part dels Ajuntaments per haver derivat un bé essencial a un operador privat.” Finalment, Dante va acabar la seva intervenció inicial amb una mirada optimista, “aquesta sequera l’hem de veure com una oportunitat per recuperar les eines de gestió i de govern.”

La conversa va continuar amb una quarta intervenció de la presidenta dels Comuns al Parlament de Catalunya, Jessica Albiach, que venia aquell mateix dia del monogràfic sobre la sequera del Parlament. “Hem vist com l’aigua no és el scroll etern d’instagram. Hem de fer una nova cultura de l’aigua.” va comentar amb visió més política. “El turisme cal que tingui unes restriccions igual que tots els altres sectors, és qüestió també de justícia,” afegir Albiach. Sobretot atacant la gestió del govern de posar al mateix nivell els interessos dels lobbies amb els de les persones. Jessica va deixar caure que aquests tenien interessos oposats i que projectes com el Hard Rock, la proposta del nou aeroport o els Jocs d’Hivern són projectes que no són compatibles amb la gestió de la sequera. “Ja veurem en quina situació ens trobem a l’estiu…”

Tots els ponents van mostrar la seva preocupació i alhora desànim davant de la situació actual. Amb una mirada més aviat lamentativa sobre la poca visió ecologista i de futur que s’ha adoptat fins ara i alhora recalcant que la sequera, igual que la crisi de l’emergència climàtica, no va només d’esforços individuals sinó que cal un canvi col·lectiu.

Avui mateix ens hem despertat a Catalunya amb la notícia de la posada en marxa de pròximes mesures per limitar l’ús de l’aigua domèstica. És obvi que naveguem cap a un futur més sec que l’actual i el que fem ara marcarà la gestió, distribució i una planificació de l’aigua. Sense una visió de classe i un debat més estès entre tots els sectors hi haurà àmbits i persones que patiran més que altres.

L’acte es va estendre quasi bé una hora més del previst, tancant amb intervencions del públic que feien preguntes, propostes o simplement compartien la seva situació personal. 

a

Magazine made for you.

Featured:

No posts were found for provided query parameters.

Elsewhere: