Canvi d’època i complexitat contemporània
«Estem en un canvi d’època, no en una època de canvis». Amb aquesta afirmació, Joan Subirats va obrir la reflexió en un acte celebrat a Marina 131, advertint de la necessitat urgent d’actualitzar les nostres eines d’anàlisi. Molts dels referents que durant anys havien servit per orientar-nos en l’àmbit polític i social ja no resulten operatius.
Subirats va subratllar que afrontem problemes nous amb instruments antics, i va alertar sobre el risc d’intentar resoldre fenòmens complexos amb solucions simplistes. La digitalització, la transformació de les lògiques de classe i l’increment de la inseguretat estructural són, segons ell, claus per entendre el present.
El terreny del que és nou i la irrupció dels extrems
A partir de la cèlebre màxima de Gramsci —«el vell no acaba de morir i el nou no acaba de néixer»—, Ada Colau va descriure el context d’inestabilitat actual. Va advertir dels perills que emergeixen en els interregnes històrics, on proliferen lideratges extrems com els de Trump o Milei.
Colau va emfasitzar que l’escenari contemporani, travessat per la crisi climàtica i l’avenç de l’extrema dreta, exigeix espais de reflexió no subjectes a la dinàmica electoral. Va defensar iniciatives com la impulsada per la Fundació Sentit Comú per pensar col·lectivament, sense quedar atrapats en el calendari institucional.
Davant la sensació d’impotència, Colau va recordar que altres moments de transformació política també van sorgir en contextos de profunda crisi. El fonamental, va dir, és no resignar-se.
La crisi democràtica en el context tecnològic
El debat, moderat per Sergi Picazo, va abordar també les transformacions que afecten directament la democràcia. Picazo va alertar d’un desplaçament de les amenaces democràtiques cap al terreny tecnològic, on el poder concentrat de les grans plataformes redefineix els marcs de decisió.
En resposta, Joan Subirats va assenyalar que entendre la democràcia únicament com un mecanisme d’elecció és una visió empobrida. Va apostar per una democràcia que garanteixi igualtat, dignitat i participació efectiva, i va reivindicar la vigència del lema del 15M: «Democràcia real ja».
Subirats va subratllar que diversitat, equitat i inclusió han de ser eixos vertebradors de qualsevol projecte democràtic. A més, va recordar que moltes conquestes socials històriques van ser fruit de l’autoorganització i no de concessions estatals, i va criticar la deriva actual cap a una concepció clientelar dels serveis públics.
Gestió institucional i horitzons de transformació
Des de la seva experiència en el govern de Barcelona, Ada Colau va compartir una reflexió crítica sobre els límits de l’acció institucional. Va reconèixer que, tot i els avenços concrets assolits, en ocasions l’excés de responsabilitat va portar a relegar les grans aspiracions de transformació social.
Colau va insistir que les polítiques redistributives, encara que imprescindibles, no són suficients. Cal crear infraestructures democràtiques que empoderin directament la ciutadania, com els pressupostos participatius o plataformes de decisió col·lectiva com Decidim.
Estratègies per a l’acció política de les esquerres
La reflexió final es va centrar en el futur de les esquerres a Catalunya. Davant d’un panorama global d’amenaces creixents, Joan Subirats va sostenir que Barcelona i Catalunya mantenen una posició relativament sòlida, però va advertir dels perills de renunciar a la diversitat com a valor central.
Subirats va proposar enfortir el cooperativisme, impulsar l’accés a l’habitatge públic i apostar decididament per la construcció de béns comuns com a resposta resilient a les crisis.
Ada Colau, per la seva banda, va fer una crida a superar les divisions superficials dins de les esquerres. Va reivindicar experiències d’articulació com Barcelona en Comú, on es va treballar a partir d’objectius comuns sense renunciar a la diversitat interna.
Finalment, Colau va subratllar la importància de connectar emocionalment amb la ciutadania. Va assenyalar que l’extrema dreta ha avançat apel·lant eficaçment a les emocions, i que les esquerres han de recuperar la capacitat de mobilitzar el desig de transformació col·lectiva.
La nova agenda democràtica, va concloure, ha de ser tan emocional com racional, tan concreta com utòpica, conscient que l’institucional és necessari, però no suficient.
Fotos: Artur Ribera