En un context marcat per la percepció creixent d’inseguretat i l’enduriment de les polítiques penals, el llibre Policía, tribunal y cárcel. Crítica del sistema penal, d’Ivan Montemayor, proposa una reflexió profunda i incòmoda sobre el paper de les principals institucions de control social: la policia, el poder judicial i la presó. Lluny de ser un manual tècnic, l’obra ofereix una mirada crítica, històrica i política que convida a repensar el model de seguretat i justícia de les societats contemporànies.
Una crítica al gir punitiu
El punt de partida del llibre és una constatació clara: les societats occidentals han experimentat, en les darreres dècades, un gir punitiu que ha situat el càstig i la seguretat al centre del debat públic. Aquest fenomen no sempre respon a un augment real de la delinqüència, sinó a una construcció política i mediàtica de la por que legitima l’expansió del sistema penal.
Aquesta dinàmica ha generat un consens transversal —tant en governs com en opinió pública— que associa seguretat amb més policia, més control i més presó. Segons l’autor, aquest consens dificulta la formulació d’alternatives i redueix el debat a una competició per veure qui aplica mesures més dures.
El sistema penal com a producte del model econòmic
Montemayor defensa que el sistema penal no es pot entendre de manera aïllada, sinó com a part d’un model econòmic i social concret. Des d’una perspectiva influïda pel pensament marxista i la criminologia crítica, sosté que institucions com la policia, els tribunals o la presó han estat històricament vinculades al desenvolupament del capitalisme i a la necessitat de mantenir l’ordre social existent.
Així, el sistema penal no només sanciona conductes individuals, sinó que també contribueix a gestionar conflictes socials, desigualtats i processos d’exclusió.
La policia: origen, funció i límits
El primer bloc del llibre analitza la policia com a institució clau del control social. A través d’un recorregut històric —amb exemples com la Guàrdia Civil o els Mossos d’Esquadra—, es mostra com la policia moderna neix vinculada a la consolidació de l’Estat i a la gestió de l’ordre en societats en transformació.
L’autor planteja que la policia no actua únicament en l’àmbit penal, sinó també en múltiples espais de regulació quotidiana (civisme, trànsit, estrangeria), ampliant així el seu poder d’intervenció.
Davant d’això, es proposa obrir el debat sobre la seva funció, la seva dimensió i la necessitat de processos de democratització i desmilitarització.
El poder judicial: entre independència i poder
El segon assaig aborda el paper del poder judicial en les democràcies liberals. Tot i que formalment es presenta com un poder independent, el llibre qüestiona aquesta neutralitat i assenyala la seva possible vinculació amb interessos polítics i econòmics.
A partir de casos com els desnonaments o la judicialització de conflictes polítics, es posa de manifest la tensió entre legalitat i justícia social. L’autor defensa la necessitat de repensar el rol dels jutges com a garants efectius dels drets humans i no només com a aplicadors de normes.
La presó: una institució en qüestió
El tercer eix del llibre se centra en la presó, considerada la peça central del sistema penal contemporani. Montemayor qüestiona la seva eficàcia com a eina de reinserció i posa en dubte la seva capacitat per reduir la reincidència.
A més, s’analitza la presó dins d’un marc més ampli, vinculat a desigualtats socials, racials i econòmiques, així com al que alguns autors han definit com a “complex industrial-carcerari”.
Davant d’aquest panorama, es recuperen propostes de la criminologia crítica i de l’abolicionisme penal, que plantegen reduir progressivament l’ús de la presó i explorar alternatives comunitàries.
Cap a un nou model: prevenció i justícia social
El llibre conclou amb un conjunt de propostes que apunten cap a un canvi de paradigma. Entre les idees centrals destaca la necessitat de prioritzar la prevenció per sobre del càstig, invertint en educació, cohesió social i condicions de vida dignes.
En aquest sentit, es defensa que una societat més justa i igualitària és també una societat més segura, i que la reducció del sistema penal passa necessàriament per abordar les causes estructurals del conflicte social.
Una invitació al debat
Policia, tribunal i presó no ofereix solucions simples, sinó que planteja preguntes de fons: Quin paper han de jugar aquestes institucions? És possible un sistema penal diferent? Com es pot garantir la seguretat sense recórrer a l’expansió del càstig?
Amb rigor i voluntat transformadora, l’obra esdevé una eina per al debat col·lectiu i una invitació a imaginar models de justícia més democràtics, eficients i centrats en les persones.