Enfortir la democràcia: debats sobre la reforma judicial a Mèxic
El 15 de setembre de 2024 a Mèxic va entrar en vigor una reforma transcendent al poder judicial. Amb dos propòsits :
1) la reestructuració dels seus òrgans més importants
2) la democratització de les seves estructures a partir de l’elecció popular de les i els jutges en tots els nivells.
El primer propòsit es mostra a través de la distribució de funcions de diferents òrgans (separació de les funcions de disciplina judicial i administració judicial); disminució dels seus integrants (p. ex. reducció d’11 a 9 ministres de la Suprema Cort de Justícia de la Nació) i autonomia de les decisions entre ells (la presidència de la SCJN deixa de presidir l’òrgan de disciplina judicial), entre altres.
El segon propòsit és, sens dubte, el que li va imprimir un gir de 360 graus a la manera de concebre el disseny institucional de l’elecció de les persones jutjadores. D’un mètode que combinava meritocràcia amb designació dels altres poders (executiu i legislatiu, segons el càrrec judicial), es va passar a un d’elecció popular. És a dir, a partir d’aquesta reforma, tots els jutges i jutgesses seran electes mitjançant vot directe de la ciutadania, prèvia selecció de requisits d’elegibilitat i idoneïtat, per part de Comitès d’Avaluació de cada poder públic (executiu,
legislatiu i judicial).
No és la primera vegada que Mèxic discuteix el mètode d’elecció popular per a les persones jutjadores, tant en el segle XIX com en el XX. Fins i tot, en la Constitució de 1857 es va preveure una elecció indirecta de primer grau per la ciutadania mitjançant un Col·legi d’electors que els representaria; no obstant això, l’opció de designació meritocràtica va prevaler durant tot el segle XX i el que anava del segle en curs.
El seu fonament teòric i polític sosté que els jutges estan legitimats només pel seu coneixement expert, a diferència dels altres dos poders de la Unió, l’executiu i el legislatiu elegits mitjançant vot popular. Aquest fonament és el que se subverteix amb aquesta reforma i se substitueix per un altre radicat en el principi de maximització de la democràcia: el que planteja que els jutges han de ser triats democràticament per la ciutadania a fi que la seva legitimitat no sigui solament meritocràtica i relativa a un saber tècnic especialitzat, sinó que estigui ancorada, també, en la voluntat popular.
Una fita històrica que juntament amb el Consell Llatinoamericà de Ciències Socials (CLACSO) i gràcies al Ministeri d’Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació hem volgut seguir des de Fundació i elaborar l’informe, Enfortir la democràcia: debats sobre la reforma judicial a Mèxic.
Videos de testimonis
Fotos del procés de votació
Presentacions de l’informe
