Teixint feminismes anticolonials: memòria, resistència i lluita per una vida digna

Des d’on enunciem el nostre feminisme anticolonial

En aquest article explicitem les nostres formes de fer feminisme, parlem en primera persona, perquè són realitats que ens travessen; des d’aquí reflexionem, teoritzem i generem propostes i accions. Des d’un feminisme amb memòria llarga d’ancestras i de lluita de més de 500 anys, un feminisme migrant antiracista i anticolonial, teixim amb diferents germanes dels nostres territoris d’origen i d’altres territoris. Trobem lluites en comú i, des d’aquí, ens acompanyem per qüestionar-nos, interpel·lar-nos i actuar des d’un feminisme anticolonial, antiracista i comunitari que generi esperança i un “Viure Bé” davant d’aquest sistema de mort i opressions.

Un feminisme davant la geopolítica colonial i patriarcal

Davant la geopolítica de genocidi colonial (especialment a Palestina), el nostre feminisme denuncia l’aliança entre els imperis neoliberals i l’extrema dreta, vinculant la lluita territorial amb la sobirania sobre els cossos.

Treballem des d’un feminisme que lluita per una vida digna, que interpel·la i actua davant les desigualtats i injustícies estructurals, la defensa de la dignitat i la justícia i l’amplificació de les veus sistemàticament violentades de les dones, els pobles i la natura. Un feminisme que ha de denunciar, generar reflexions i accions en contra d’aquests projectes que enllacen el patriarcat, el colonialisme, el racisme i el sexisme, entre d’altres, on l’ocupació colonial implica la destrucció i la violència sistemàtica de la comunitat, dels pobles, de les dones, de les infàncies i de la natura.

Potser és la nostra pròpia manera de pensar el feminisme, perquè, si bé estem d’acord que el sistema en si ha estat patriarcal, també veiem que, en la nostra cosmovisió i concepció d’aquests temes polèmics, no ha estat una tasca absorbir tot allò que es genera en el món mestís. Nosaltres anem recuperant tot allò que nodreix la nostra lluita, i oferim a altres dones allò que pugui nodrir la seva pròpia lluita; en alguns moments ens unim en veus, en esdeveniments, en exigències a qui correspon en aquest país o fora d’ell, però amb la nostra pròpia estratègia per continuar lluitant dins de les comunitats i organitzacions per fer de la nostra lluita una història realment d’homes i dones indígenes.

El silenci persistent davant del genocidi palestí revela una complicitat estructural amb el colonialisme; no posicionar-se habilita la continuïtat de l’opressió i ens fa còmplices de tantes violències i sofriments de dones, famílies i criatures. Davant del genocidi palestí, nosaltres decidim anomenar, denunciar, ens dol, interpel·lem i continuarem lluitant.

I denunciem Europa per no imposar sancions i mantenir els seus vincles militars, econòmics i diplomàtics amb Israel. Davant del genocidi i l’apartheid a Palestina, exigim sancions contra Israel i els EUA.

Davant l’escenari de violència brutal contra migrants i refugiades, que ha assolit nivells crítics —caracteritzat per batudes intensificades als EUA (ICE), restriccions severes a les fronteres europees i violències extremes i sistemàtiques a les rutes d’Amèrica Llatina—, es reporten desaparicions, violència sexual, batudes, expulsions i detencions arbitràries que afecten desproporcionadament les dones i les criatures. Denunciem la imposició i les violències del patriarcat, el racisme i la colonització com a factors d’opressió estructural, especialment sobre dones migrants i racialitzades. Ens enfrontem al racisme, al feixisme, a les violències de les fronteres visibles i invisibles, a la violència sistemàtica patriarcal, racista i colonial de la llei d’estrangeria. Ens violenta l’existència dels CIE (presons per a migrants), les batudes policials, els controls migratoris sistemàtics, les deportacions. Denunciem les polítiques antimigratòries que aprofundeixen el racisme, el colonialisme, la xenofòbia i la discriminació, vulnerant la vida digna, especialment de les dones migrants a Europa i als EUA.

Un feminisme anticolonial i interseccional

Quan parlem d’un feminisme anticolonial i interseccional, anem més enllà d’un concepte que s’ha posat de moda i que sovint s’institucionalitza des de lògiques de poder que no aterren a les realitats. Des de la nostra experiència personal, des de nenes hem viscut múltiples violències, igual que les nostres mares i àvies; en la recerca, des d’adolescents, no trobàvem un feminisme en què ens poguéssim veure reflectides.

Per exemple, en la nostra memòria d’interseccionalitat, abans que aquest concepte fos conegut, tenim figures clau dels nostres territoris d’origen, com la nostra germana Domitila Barrios, que el 1975 va denunciar el feminisme burgès a la Primera Conferència Mundial sobre la Dona de l’ONU, interpel·lant la feminista Betty Friedan, que li demanava insistentment que deixés de parlar del que passava als seus territoris i volia obligar-la a parlar de les dones com si fóssim totes iguals. Domitila no va callar i va interpel·lar aquell feminisme blanc:

“(…) estic segura que vostè viu en un habitatge ben elegant, en un barri també elegant, oi? I, tanmateix, nosaltres, les dones dels miners, només tenim un petit habitatge prestat i, quan mor el nostre marit o emmalalteix o el retiren de l’empresa, tenim noranta dies per abandonar-lo i quedem al carrer. Ara, senyora, digui’m: té vostè alguna cosa semblant a la meva situació? Tinc jo alguna cosa semblant a la seva? Aleshores, de quina igualtat parlem entre nosaltres si vostè i jo no ens assemblaem, si som tan diferents? Nosaltres no podem, en aquest moment, ser iguals, ni tan sols com a dones, no li sembla?”.

Les violències sistemàtiques i estructurals posen en risc la salut i la vida dels nostres cossos i territoris. Qualsevol dona pot viure una situació de violència en algun moment de la seva vida. Però no és suficient parlar de violència de gènere o masclista: les dones racialitzades, indígenes, migrants, refugiades, amb identitats dissidents, amb altres capacitats i empobrides vivim múltiples formes de violència. Per això és important recordar que les nostres lluites tenen una mirada interseccional i s’oposen al sistema patriarcal, racista, capitalista, capacitista i colonial, entre altres opressions.

La nostra edat, la manca de temps, l’escassetat de diners i la falta d’una xarxa afectiva concreta són algunes de les barreres que trobem en el nostre procés migratori. Si les identifiquem, podem actuar des d’un procés situat. Cal tenir clar el nostre rol en la societat en què vivim i els mecanismes d’exclusió que ens sotmeten. Reconèixer el lloc des d’on parlem és el primer pas per crear estratègies i desenvolupar eines que ens permetin trencar el cercle de violències. Comprometre’ns amb l’erradicació de les violències patriarcals i colonials implica assumir un llarg procés de deconstrucció i descolonització. Per això, les trobades amb altres dones i els exercicis d’autoreflexió i autocuestionament són imprescindibles.

És important qüestionar-nos quins feminismes practiquem i en quins contextos, perquè, malauradament, poden esdevenir còmplices de sistemes colonials, racistes i neoliberals que justifiquen empobriments, exclusions i violències. També interpel·lem el feminisme blanc, burgès, institucional i individualista que pretén ser hegemònic i universal, que no comprèn les nostres lluites. Farem aliances amb feminismes compromesos a desmantellar aquest sistema d’injustícies.

El nostre feminisme anticolonial necessita continuïtat amb memòria ancestral i de lluita, amb consciència política antiracista, anticolonial i de classe. Necessitem organitzar-nos des de les urgències i la memòria històrica, teixint amb altres territoris.

Violència patriarcal i colonialisme: com es relacionen?

Compartim la reflexió de Lorena Cabnal: “L’entroncament patriarcal al·ludeix a la refuncionalització del patriarcat original mitjançant la penetració del patriarcat occidental (…)”.

Durant la colonització, Europa va establir una jerarquia racial per justificar la dominació. D’aquí neix el racisme i la interiorització de comunitats senceres. També va generar altres formes de sotmetiment que afecten les dones migrants i racialitzades.

Com a resposta, sorgeix el concepte d’interseccionalitat, que evidencia com diferents sistemes d’opressió es creuen. El cos és un territori de resistència des d’on generar estratègies, consciència i processos de sanació col·lectiva.

Feminisme per “Viure Bé”

El feminisme anticolonial per “Viure Bé” proposa la destrucció del patriarcat i del colonialisme, entenent el cos com el primer territori de defensa contra el racisme i l’explotació. Busca alternatives al desenvolupament occidental, fomentant l’harmonia amb la natura, la sostenibilitat i la comunitat.

Per això, el nostre feminisme és antiracista, anticolonial i comunitari, i posa al centre la vida digna de les dones, els pobles i la natura.

És el temps dels pobles, és el temps de les dones: al món viurem bé i amb dignitat!

[1] El Ministerio de Salud de Gaza registró el homicidio de 630 personas palestinas —202 niños y niñas, 89 mujeres y 339 hombres— entre la firma del denominado alto el fuego en octubre de 2025 y el final de febrero que se suman a las 72.000 que han muerto desde el 7 de octubre de 2023.

Il·lustració: Sergio Espín