Per un futur nostre, una jornada de reflexions en comú per una societat més justa

Per un futur nostre, una jornada de reflexions en comú per una societat més justa

Més de 400 persones participen de la Primera Escola de Formació

Fundació Sentit Comú

La Fundació Sentit Comú ofereix una anàlisi del context actual i propostes de futur a través de la reflexió conjunta a la seva primera escola de formació. L’acte ha estat un èxit de participació amb més de 450 assistents que han omplert la Nau Bostik de Barcelona i ha comptat amb la presència de multitud de veus plurals com el ministre en funcions Joan Subirats, Jordi Amat, Ana Pardo de Vera o Clara Serra.

“Ens trobem en un moment d’esgotament social que provoca un bloqueig a la imaginació política i l’empenta de la lluita per transformar, aquestes jornades tenen l’objectiu d’ajudar-nos a recuperar la capacitat d’imaginar els futurs nostres que poden venir”. Amb aquesta premissa ha obert l’escola la presidenta de la Fundació, Sara Moreno. El ministre i president honorífic de la Fundació, Joan Subirats, ha afegit que és un espai “vital en un moment de grans incerteses i conflictes en què és molt difícil tenir tota la informació necessària per saber cap on hem d’anar”.

Després de la introducció ha arribat el moment de la primera taula. Sota el títol Les esquerres davant del nou ordre global, s’ha reflexionat sobre el paper i les propostes de les esquerres en un escenari internacional en creixent convulsió, fragmentació i d’ascens dels autoritarismes. L’analista Viviane Ogou ha assenyalat que l’ordre internacional actual és “policèntric, fracturat i en un procés decolonial de pèrdua d’influència d’occident”. Davant d’aquesta situació, el professor de Relacions Internacionals Rafael Grasa considera que el perill per a les esquerres és “oblidar que el nostre objectiu és canviar el món i no salvar les nostres ànimes”. El catedràtic de Ciència Política Salvador Martí no té cap dubte que el que està passant ara a altres parts del món acabarà arribant a Europa. “Hem d’estar atents i carregar-nos de resistència, resiliència, empatia i solidaritat”, ha sentenciat.

“Ens hauríem de preguntar si la pregunta que es va formular l’1-O anava sobre cap on volem anar o sobre què som”. L’assagista Jordi Amat ha llençat la pregunta a la seva intervenció sobre Catalanisme i lluites populars, la segona taula de les jornades, que s’ha centrat en com recosir identitàriament el país al voltant d’un nou consens catalanista i la integració d’altres col·lectius dins d’aquesta nova idea nacional. La directora de Sobiranies Maria Corrales ha indicat que “el catalanisme s’articula al voltant de la seva llengua i la seva societat civil” i que, per tant, “no es poden entendre les nostres institucions sense la nostra societat civil”. Per la seva banda, el membre de Debats pel Demà Eloi Gummà ha indicat que el “catalanisme no és aliè a les contradiccions del capitalisme; està marcat per com s’ha donat la disputa de la lluita de classes i per això s’ha omplert de diferents continguts ideològics”.

Ja a la tarda, el director de l’IERMB Ricard Gomà i la sindicalista de CCOO Sindy Cardona han plantejat models organitzatius i iniciatives per fer front a les desigualtats socials, econòmiques i laborals que trenquen les nostres societats a la taula El combat contra les societats desiguals. Cardona ha assegurat que la clau per a la mobilització “radica en fer més accessible a la participació ciutadana en la política, cosa que es podria aconseguir a través de les TIC” . Gomà, per la seva banda, ha posat l’accent a la importància dels barris:  “Les polítiques d’habitatge i de fiscalitat són bàsiques per assolir equitat urbana”.

En paral·lel a la lluita per una societat menys desigual s’ha dut a terme una taula de reflexió per plantejar Un model socioeconòmic pel segle XXI. Amb una economia cada dia més financeritzada i desindustrialitzada, l’economista Ferran Elias, el doctor en Polítiques Públiques Rubén Martínez i l’experta en política feminista Laura Pérez han posat en comú idees sobre la recuperació de la indústria catalana i el seu encaix amb l’emergència climàtica, l’economia feminista i les cures. “La financerització de l’economia ens pren la sobirania, per això cal apostar per una economia ecologista, feminista per fer sostenible la vida al planeta i guanyar aquesta sobirania per la qual treballem”, han expressat els ponents.

En la societat del tuit, els mitjans digitals i les fake news, la credibilitat de la informació està en dubte constant i l’eficàcia ideològica de les mentides és molt difícil de contrarestar. “La majoria dels mitjans haurien de tancar sense publicitat institucional, hem de buscar un model per regular la publicitat institucional i promoure més el pluralisme”, ha explicat a Mitjans de comunicació i relat polític el director d’Alternativas Económicas Pere Rusiñol. La periodista d’El País Milagros Pérez Oliva ha explicat que “la neurociència explica que el relat és més potent que les dades, per això circulen fake news”, mentre que l’exdirectora de Público Ana Pardo de Vera ha posat l’èmfasi a la vinculació d’aquestes amb el poder judicial: “Un jutge no pot donar per vàlida una font de les clavegueres de l’Estat per exculpar fake news”.

En un context d’emergència climàtica i crisi ecosocial, l’ecologisme també ha tingut un paper rellevant a l’escola de formació. A Transició ecològica i lluita de classes l’activista Xan López, la periodista de La Marea Azahara Palomeque i la Coordinadora de projectes de l’Espai Ambiental Cooperativa Eva Vilaseca han fet una crida a favor de la mobilització i han receptat trobar punts de diàleg i d’organització transversal i des del territori: “Calen aliances des de baix, amb el moviment ecologista i amb altres moviments com el sindicalisme”.

L’última taula de les jornades, Recuperem la batalla cultural, ha versat sobre les estratègies que ha seguit la dreta i l’extrema dreta per apropiar-se de la contracultura i la transgressió històricament ocupades per l’esquerra i com recuperar-ho. Les activistes culturals de Proyecto Una ha assenyalat que “la masculinitat porta dècades amb nostàlgia d’un estàndard de poder que no poden aconseguir”. Per a la investigadora de la UB Clara Serra el feminisme del 99% “ha d’analitzar les jerarquies i la desigualtat també entre els homes, perquè si no contrarestem el discurs que diu que els homes han perdut privilegis acabem jugant a un joc de suma zero. Hem de saber explicar que el feminisme també ha fet més lliures als homes”.

a

Magazine made for you.

Featured:

No posts were found for provided query parameters.

Elsewhere: